L’empremta lleonesa es fa palesa a la part septentrional: inserció de i en síl·laba àtona (palicia, ‘pallissa’), substitució de -i per -e i de -u per -o (pobri, 'pobre’, abaju, ‘davall’) i mots com zorondo (‘tardà’). Els trets andalusos, en canvi, dominen a l’Extremadura baixa: [ž] vibril·lant (y, ll) (cabažo, ‘cavall’), -s aspirada, confusió de l, r implosives, variant -ajo del sufix -azgo. Són característiques més generals: elevació tonal i allargament de les síl·labes tòniques, aspiració de la f- (jumo, ‘fum’), illots esparsos de les sonores [z] i [ẓ] ([káza] ‘casa’, [beđíno] ‘veí’), ús de l’article davant el possessiu (el tu padre), incoatius en z (creza, ‘creixi’) i imperatius en -ai (echai, 'tireu’), etc.
m
Lingüística i sociolingüística