El metall no arribava a l’estat de fusió, sinó que romania convertit en una massa esponjosa amomenada masser. Fou practicat als països de l’Europa occidental des de l’edat mitjana fins a la fi del segle XIX, i subsistí fins en aquesta època, malgrat el desenvolupament del sistema d’alt forn, gràcies a l’alta qualitat del ferro i l’acer obtinguts. Malgrat el nom, no és d’origen català; potser deu el nom al fet que les evolucions més essencials foren dutes a terme a Catalunya, o bé a la fama aconseguida per la perfecció del treball dels obradors catalans. Tres elements eren indispensables per a aquest sistema: mena, carbó i aigua; per això hom instal·lava les fargues prop de rius o de torrents. La composició d’una farga incloïa el forn, on es feia l’operació de reduir el mineral, la trompa, enginy destinat a produir el corrent d’aire necessari per a avivar el foc del forn, i el mall, que efectuava la doble operació de forjar el masser a fi de treure-li les escòries i d’estirar-lo en barres. El forn era una cavitat en forma de tronc de piràmide d’unes dimensions corrents de 0,60 per 0,65 metres, amb la part més ampla a la part de dalt. L’operació d’injectar aire al forn es feia per mitjà de la trompa, aparell fonamentat en l’arrossegament d’aire provocat per la caiguda d’aigua. L’aparell consistia essencialment en una caixa que rebia l’aigua del rec, amb dos tubs de fusta que conduïen l’aigua verticalment a la caixa dels vents; aquesta recollia l’aire, barrejat amb l’aigua, i un tub transportava l’aire a la tovera, sobre el forn. El mall era un gros martell que una roda hidràulica feia anar. El tronc, d’uns tres metres de llargada, portava manegada una gran peça de ferro d’uns 500 quilos de pes, que era el mall pròpiament dit. Tot era sostingut per un conjunt de soques, tascons, pedres, etc, que s’anomenava soqueria.
m
Tecnologia
Esquema d’una farga catalana composta de forn, trompa i sistema de forja i accionada per mitjà d’energia hidràulica
© Fototeca.cat