Ja des de l’edat mitjana els flequers constituïen normalment confraria amb els forners (forner); a Barcelona, des del 1368 formaven amb aquests un sol gremi. La fabricació, la venda i el preu del pa eren rigorosament controlats pels consells municipals; a Barcelona, a partir del 1537 els consellers es feren càrrec directament de la confecció del pa i obligaren flequers i forners a pastar als forns municipals o pastim, cosa que feren alternativament, segons les circumstàncies de cada moment, ja a compte de la ciutat, ja a compte propi. D’altra banda, podien fer pa lliurement per als monestirs i el capítol de la seu, privilegi que donà lloc a molts abusos i molts plets, atès que aquest era més bo que el de la ciutat. El 1767, amb l’establiment de la llibertat de pastar pa, i de vendre'n (lliure panificació) a les ciutats catalanes, correspongué als flequers de pastar-lo, però també de finançar-se'l, malgrat les protestes, infructuoses, dels ajuntaments, que continuaren mantenint, tanmateix, un control de la qualitat i dels preus.
f
m
Història