forner
| fornera

f
m
Història

Persona que tenia forn per a coure el pa que portaven particulars, i igualment carn, peix o volateria.

La desaparició del pastar casolà, sobretot a ciutat, els féu perdre importància com a ofici propi i donà lloc a l’acaparament per part del flequer de tots els treballs relacionats amb el pa i el forn. Les primeres ordinacions dels forners de Barcelona són del 1322; el 1368 forners i flequers constituïren una confraria comuna, i el 1448 un sol gremi, que es regí per les ordinacions del 1453 i del 1807, vigents fins el 1833. La formació d’un gremi únic de forners i de flequers fou general: els de València són coneguts com a gremi des del 1373, i reberen noves ordinacions el 1629 (privilegi del pastim general) i en 1740-47; a Mallorca, els forners constituïren confraria amb els flequers, els pastadors i els bescuiters i reberen ordinacions el 1476. Forners i flequers eren, a Perpinyà, el cinquè gremi per ordre de prelació. A Tortosa, els forners s’establiren en gremi el 1646, i a Girona el 1696. Forners i flequers tenien el privilegi de no acudir a la host en cas de guerra, perquè era considerat un ofici indispensable.