efecte fotoelèctric

m

Electrònica i informàtica

Fenomen consistent en l’alliberament d’electrons d’una substància exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.

Fou descobert per H. Hertz el 1887 i investigat per W. Hallwachs el 1888. A. Einstein fou el primer a interpretar-lo, el 1905, mitjançant la seva equació sobre l’energia associada al fotoelectró (equació d’Einstein). L’efecte fotoelèctric pot ésser de tres tipus: l’extern, anomenat fotoemissió o emissió fotoelectrònica, l’intern, anomenat fotoconducció, i l’efecte fotovoltaic. Un fenomen secundari del fotoelèctric és l’efecte d'Auger.