funicular

m
adj
Transports

Dit del ferrocarril apte a remuntar forts pendents que rep la tracció mitjançant un cable accionat per una màquina fixa.

Es compon de dos vehicles fermats respectivament a cadascun dels caps del cable, el qual passa per una politja motriu de gran diàmetre situada a l’estació superior. Tots dos vehicles es desplacen amb moviment alternatiu de vaivé sobre dues vies paral·leles o bé sobre una via única amb un tram de via doble a la meitat del recorregut. En aquest cas van guiats per les rodes exteriors, que tenen doble pestanya, mentre que les rodes interiors tenen les llandes llises a fi de permetre el creuament. Hi ha funiculars d’accionament hidràulic moguts pel pes del vehicle descendent, llastat amb aigua a l’estació superior, mentre que l’ascendent ha buidat el llast a la inferior.

L’any 1901 fou inaugurat el funicular del Tibidabo, a Barcelona —primer ferrocarril funicular a l’Estat espanyol—, propietat d’El Tibidabo SA —fundada per la família Abelló— i construït per la societat La Indústria Elèctrica SA, que uneix la terminal del tramvia del Tibidabo — Tramvia Blau — i el cim del Tibidabo (515 m alt), on la mateixa societat féu construir un gran parc d’atraccions. Poc temps després, la companyia del Ferrocarril de Sarrià a Barcelona SA féu construir el funicular de Vallvidrera (1910), mitjà de transport fonamental per a la urbanització de la muntanya. També a Barcelona, amb motiu de les obres d’urbanització de la muntanya de Montjuïc, prèvies a l’Exposició Internacional del 1929, fou construït per l’empresa Funicular de Montjuïc SA el funicular de Montjuïc, que uneix el Paral·lel amb Montjuïc (1928-29).

Funicular de Sant Joan, Montserrat

© Lluís Prats

Durant el primer terç de segle hom també construí a Catalunya el funicular de Gelida (1924), explotat per la Societat Funicular de Gelida SA, que uneix l’estació de ferrocarril de Gelida amb el poble, els de Montserrat: el de Sant Joan (1918) i el de Santa Cova (1929) i el de Núria, que uneix l’estació del cremallera amb l’hotel Puigmal.