OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

literatura georgiana

substantiu femeníf
Literatura
literatura lit
Literatura conreada en georgià.

El període que va de l’inici al s XII és sobretot una època de producció religiosa, corresponent, de primer, a traduccions bíbliques, patrístiques, hagiogràfiques i litúrgiques (cal remarcar la versió georgiana del leccionari de Jerusalem), i després, a produccions originals. Entre les obres hagiogràfiques pròpiament georgianes destaca la Vida de Gregori de Ḫandzt'a, de Jordi Merčule (s X); en el terreny litúrgic hi ha una producció himnogràfica molt rica. Els ss XI i XII marcaren un apogeu, i fou un centre important el monestir d’Iviron (o ‘dels georgians’), al mont Athos (fundat el 979), on sobresortí Jordi Mtacmindeli (o ‘de la santa muntanya’) (1014-66). Aquesta literatura religiosa, influïda sobretot per les tradicions siríaca i bizantina, anà seguida, a partir dels ssXII i XIII, d’una literatura profana, inspirada més aviat en la literatura persa. Entre les figures del període anomenat de la reina Tamar (1184-1212) sobresortí Šota Rust'aveli (1167-1237), autor del poema èpic L’home amb pell de tigre, que esdevingué poema nacional. Després d’un període llarg de decadència, a causa de les invasions mongol i turca, la literatura georgiana tingué una renaixença, iniciada al sXVI, la qual coincidí amb una obertura progressiva al món occidental. Destaquen, en aquest període, Saba Sulḫan Orbeliani (1658-1725), autor d’un diccionari georgià i d’un recull de faules i aforismes (La saviesa de la mentida), el rei Vahtang VI (1675-1737) i David Guramišvili (1705-92), les obres del qual foren aplegades amb el títol Davitiani (1774). Al s XIX, amb l’annexió de Geòrgia a Rússia, sorgí un grup d’escriptors de tendència romàntica i nacionalista, entre els quals cal esmentar Nikoloz Baratišvili (1817-45), autor del poema Merani (‘Pegàs’), i Grigol Orbeliani (1800-83) i, al tombant del segle, i com a creadors de la nova literatura georgiana, Ilia Čavčavadze (1837-1907), novel·lista i poeta, autor del poema El llac de Basaleti, i Akaki Cereteli (1840-1915), autor d'El punyal i d’altres poemes esdevinguts cants patriòtics. Un dels fundadors de la novel·la georgiana després de la Revolució d’Octubre és Mikheil Džavaḫišvili (1880-1937), que fou perseguit pel seu nacionalisme i morí afusellat; la seva obra principal és Arseni de Marabda. Cal afegir-hi Konstantine Gamsaḫurdia (1891-1977), autor de La destra del gran mestre (traduït a altres llengües) i de la tetralogia David el Constructor. Entre els poetes contemporanis destaca Irakli Abaḫidze (1909), autor de Seguint les passes de Šot'a Rust'aveli i de Palestina, Palestina, obres escrites després del 1960.

Col·laboració: 
SJV

Llegir més...