incineració

f
Religió
Etnologia

Acció d’incinerar el cos d’un mort.

Practicada a Grècia, a Roma (fins al segle IV) i entre els pobles nòmades des de temps molt antic, ha perdurat a l’Índia. Prohibida per diverses confessions, l’Església catòlica l’admeté el 1963 i inclogué l’autorització en la revisió del codi de dret canònic del 1983. Hom en recomana l’ús tant per raons higièniques com pel creixement dels cementiris a les grans ciutats, i n’ha augmentat la pràctica. L’any 2016 el Vaticà prohibí escampar les cendres o conservar-les fora d’un recinte sagrat per tal d’evitar pràctiques panteistes, paganes o supersticioses.