OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

indi

substantiu masculím
Química

Sumari de l’article

química inorgànica quím inorg
Metall del bloc p, grup III, de la taula periòdica; descobert per F.Reich i J.B.Richter el 1863 en una blenda de Freiberg (Alemanya); té els nombres d’oxidació 1, 2, 3.

Les dues ratlles principals del seu espectre se situen en la zona del blau d’indi, d’on li ve el nom. L’element natural és una mescla dels núclids 113 (4,2%) i 115 (95,8%); hom en coneix divuit núclids artificials: 107, 108, 109, 110 i 110 m, 111, 112 i 112 m, 113 m, 114 i 114 m, 115 m, 116 i 116 m, 117 i 117 m, 118 i 119. Hom el troba en els minerals de zinc, de plom i d’estany, en un percentatge inferior al 0,1%. D’aspecte semblant al del zinc, és un metall molt mal·leable, no tan dur com el plom i bastant dúctil. Estable a l’aire lliure a la temperatura ordinària, l’indi crema en calent dins l’oxigen; no redueix l’aigua, i a 100°C els àcids minerals l’ataquen. És emprat com a capa electrolítica protectora i per a preparar aliatges utilitzats en odontologia, en joieria i per a fabricar coixinets.

Propietats físiques de l'indi

nombre atòmic 49
pes atòmic 114,82
estructura electrònica [Kr]4d105s25p1
nombre d’oxidació +3
densitat 7,31 g/ml
punt de fusió 156,51ºC
punt d’ebullició 2.080ºC
radi iònic (In+3) 0,81 Å
potencial d’ionització, en eV I: 5,786
  II: 18,869
  III: 28,03

Llegir més...