Per delimitar les activitats típicament industrials hom tendeix a dividir el conjunt d’activitats productives en tres grans grups: agricultura, indústria i serveis, bé que tant en l’agricultura com en els serveis també hi ha certs tipus d’activitats manufactureres. Les activitats que s’apleguen en la indústria han estat dividides en grans grups, que alhora han anat experimentant successives subdivisions; així, hom ha arribat a una classificació força detallada d’aquestes activitats productives. A títol indicatiu pot servir el primer nivell de desglossament de la tercera “gran divisió” (Indústries Manufactureres) inclosa en la Classificació Industrial Internacional Uniforme de totes les Activitats Econòmiques, establerta per l’ONU i que recull els apartats següents: productes alimentaris, begudes i tabac; indústries tèxtil, de peces de vestir i del cuir; indústria i productes (inclosos els mobles) de la fusta; fabricació i productes de paper, impremtes i editorials; fabricació de substàncies químiques i de productes químics derivats del petroli i del carbó; fabricació de productes minerals no metàl·lics, exceptuant els derivats del petroli i del carbó; indústries metàl·liques bàsiques; fabricació de productes metàl·lics, maquinària i equipament; i altres indústries manufactureres. A aquesta gran divisió cal afegir les corresponents a Explotacions de mines i carbons, Aigua, gas i electricitat i Construcció (grans divisions 2, 4 i 5, respectivament), que generalment hom considera també activitats industrials. Hom mesura la importància de la indústria tenint en compte les magnituds econòmiques que revelen la seva participació en el total de la producció del valor afegit o bé de la població activa ocupada; el pes de les activitats industrials així mesurades ajuda a definir el grau d’industrialització d’una àrea o d’un país i alhora el del seu desenvolupament. Actualment, tanmateix, en els països on la indústria té una més gran preponderància i que hom sol considerar com a més avançats hom observa un desplaçament cap al sector de serveis, que sembla prendre el lloc ocupat per la indústria fins ara: és el fenomen de la terciarització de les economies. Contràriament, els països que inicien el camí vers el desenvolupament continuen promovent totes aquelles activitats industrials que assegurin un procés d'industrialització, el qual, històricament, ha estat el factor decisiu del desenvolupament assolit pels països actualment més avançats. Actualment l’Estat espanyol té, en trets generals, una estructura productiva pròpia d’un país industrialitzat. El 1981 la indústria contribuïa en el 34% al producte interior brut de l’Estat espanyol i ocupava el 35,9% de la seva població activa. El pes de la indústria sobre el total de les activitats productives, bé que no situa l’Estat espanyol entre els països més avançats industrialment, sí que fa que no pugui ésser considerat com un país en vies de desenvolupament. A Catalunya, la distribució de les magnituds econòmiques esmentades accentua la importància de la indústria, car les activitats industrials generen el 40,4% del valor afegit brut i ocupen el 47,8% de la població activa. En relació amb la resta de l’Estat espanyol, Catalunya contribueix aproximadament amb la quarta part del valor afegit brut industrial d’Espanya. Des de l’origen les activitats industrials catalanes s’han basat en la producció de béns intermedis i per a ús final, i ha tingut un pes especialment important la indústria tèxtil. Amb tot, actualment les indústries química, alimentària, metal·lúrgica i de la construcció van prenent el relleu de la tèxtil, perquè, sobretot des dels primers anys del decenni dels seixanta, són tanmateix aquestes indústries les que han tingut un ritme de creixença més accentuat i han anat deixant enrere la tèxtil.
f
Economia
Tecnologia