i joventut | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

joventut

substantiu femeníf
Sociologia
sociologia sociol
Temps de la vida entre la infantesa i l’edat madura.

El fenomen sociològic de la joventut començà aproximadament a l’inici del s XIX, i es manifestà primerament a Alemanya, a Anglaterra i a França: els Wandervögel, la Jugendbewegung, els scouts ( escoltisme). Del 1920 al 1940 els joves començaren a imposar llurs gusts i llurs formes de vestir. El gran moviment de la joventut s’inicià, però, després de la Segona Guerra Mundial, que la distància entre les generacions restà molt marcada: l’una, preocupada per guarir-se dels danys, i l’altra, ignorant i allunyada de tot compromís. La generació següent s’enfrontà clarament amb els adults acusant-los de tots els mals de la societat, que atribuïa a llur atenció desmesurada als béns materials. Aquestes idees, més o menys difuses, es concretaren a l’Amèrica del Nord en el moviment beatnik. Aquesta joventut es transformà així en un element subversiu permanent, en una esquerra que s’oposà a l’esquerra tradicional. Aquesta transformació té relació amb el fenomen anomenat societat de consum: els joves i els adolescents són l’element preferit de la propaganda, són els futurs consumidors més afalagats, però també són aquells que tenen menys poder adquisitiu i que, per tant, se senten més enganyats. La seva resposta és la violència, i amb aquesta bandera neixen alguns moviments (gamberros, rockers, blousons noirs, punks). D’altres moviments, entre els quals els hippies ( hippy), cerquen noves maneres de viure. Imiten les relacions que mantenen algunes societats primitives, així com llurs vestits i llurs habitatges. Estan en contra de la industrialització i intenten de revalorar l’artesania i l’art popular. També, en un altre aspecte, cal destacar els moviments universitaris i els moviments ecumènics de joves.

Llegir més...