i junta de comerç | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

junta de comerç

Economia    Història
economia econ i història hist
Institució representativa de la burgesia comercial creada per tal de promoure l’activitat industrial i mercantil.

L’origen radicava en l’adopció a la Castella de Carles II dels models mercantilistes europeus, en la creació (1679) a Madrid d’una Junta General de Comercio, i de delegacions a d’altres ciutats de la monarquia, que esdevingueren també juntes de comerç a València (1692) i a Barcelona (1692) —en la formació d’aquesta intervingué N.Feliu de la Penya—, bé que tingueren una vida efímera i deixaren de funcionar el 1695 i el 1697, respectivament. La de Madrid fou reorganitzada el 1730 amb el nom de Junta General de Comercio y Moneda. Al s XVIII l’abolició o la vida precària dels cossos de comerç dels Països Catalans ( cos de comerç) afavorí la tendència a reorganitzar-los: creació de la Junta de Comerç Terrestre i Marítima ideada per Jaume de Duran i Pujades el 1735, que, mancada d’ingressos propis, resultà ineficaç i desaparegué el 1742; una temptativa similar a València tampoc no tingué èxit. Finalment, els esforços de la burgesia barcelonina assoliren (1758) la restauració del cos de comerç i la creació d’una Junta de Comerç de Barcelona (1758) amb atribucions de foment de l’economia. D’una manera semblant, el comerç de València obtingué la formació del cos de comerç (1762) i de les seves ordenances (1766). La seva jurisdicció fou limitada per la creació d’una diputació consular el 1778 i d’un consolat independent el 1785. Mallorca en restà al marge a causa de la perduració del seu consolat de mar, reformat el 1800. La Junta de Comerç de València, com la de Barcelona, era presidida per l’intendent i era formada per dos cavallers hisendats i deu comerciants matriculats, incloent els qui formaven el consolat. Com la de Barcelona, la Junta de València recuperà l’edifici de la Llotja i s’esmerçà en la millora de la indústria, especialment la de la seda, encoratjant els menestrals innovadors amb premis i concursos i establint classes per a treballadors i pagesos. També contribuí a la construcció del port de València.

Col·laboració: 
PeM
Llegir més...