Atesa la multiplicitat d’aquestes filosofies, el corrent kantià presenta diferències molt considerables. Així, mentre l’idealisme (Fichte, Schelling i Hegel) desenvolupà sobretot el concepte de llibertat com a autoposició constituent del món, el positivisme (Comte, Stuart Mill, etc) en retingué gairebé exclusivament les tesis fenomenistes i agnòstiques. Des de la segona meitat del s. XIX fins al principi del XX s’anà obrint pas un moviment de “retorn a Kant”, el neokantisme, desitjós d’ésser fidel al mestre i de deixar d’"utilitzar-lo”. La influència kantiana és determinant en Husserl i en Heidegger i també en l’anomenada “filosofia oberta” de F.Gonseth i G.Bachelard.
m
Filosofia