OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

lepidòpters

substantiu masculím
pluralpl
Entomologia

Sumari de l’article

Papallona rei (Papilio machaon)
Duarte Frade iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
entomologia entom
Ordre d’insectes de la subclasse dels pterigots que es caracteritzen pel fet d’atènyer de 0,2 a 30 cm.

Hom utilitza sovint les denominacions macrolepidòpter i microlepidòpter per a designar respectivament les papallones grosses (de 2-3 cm o més) i les papallones petites (de 2-3 cm o menys). Tenen les quatre ales i la major part del cos cobertes d’escates, sovint molt acolorides. El cap, petit, conté nombrosos òrgans: els ulls composts, els palps, les antenes (amb què els mascles capten les feromones de les femelles) i l’espiritrompa, amb la qual xuclen el nèctar i d’altres sucs vegetals i, en fer-ho, traslladen el pol·len, adherit al seu cos, d’una flor a una altra (pol·linització creuada). La fase larval mòbil és anomenada eruga. Les erugues posseeixen mandíbules poderoses, la gran majoria són fitòfagues i algunes, molt perjudicials per a l’agricultura i els boscs (com la processionària del pi); força erugues elaboren capolls amb el fil de seda que secreten per a protegir l’estat de nimfa, que en els lepidòpters és anomenat crisàlide.

Recreació de la transformació dels insectes lepidòpters

Des del punt de vista ecològic, els lepidòpters són productors secundaris, micròfags de superfície, que formen part del segon nivell tròfic dels ecosistemes terrestres. Són organismes de reproducció ràpida i elevada i, a més, preses de força depredadors, els més importants dels quals són: petits vertebrats (ocells, ratapinyades, etc.), himenòpters i dípters paràsits, altres artròpodes (aranyes, formigues, etc.) i microorganismes. Generalment, els lepidòpters es camuflen bé en llurs diferents estadis de desenvolupament. Hi ha erugues gregàries i algunes tenen mitjans actius de defensa, espines urticants, etc.; d’altres, a l’igual d’alguns adults, presenten toxicitat, propietat que és aprofitada a voltes per algunes espècies mimètiques. D’altres espècies realitzen grans migracions.

Els lepidòpters depenen de manera important de la vegetació, la temperatura i l’altitud. Algunes espècies presenten territorialitat i danses nupcials; les d’activitat nocturna -més d’un 90%- solen acudir a la llum (fototropisme). Filogenèticament, els lepidòpters s’originaren al Triàsic (fa uns 210 milions d’anys) a partir d’un avantpassat comú amb els tricòpters. Fins ara se n'han descrit unes 150.000 espècies, però de ben segur que n'existeixen més de 200.000. Als Països Catalans, n'hi habiten unes 4.500 espècies.

Lepidòpters més abundants als Països Catalans, classificats segons la família a què pertanyen

adèlids (incurvaroïdeus) Nemophora degeerella  
alucítids (alucitoïdeus) Alucita grammodactyla  
àrctids (noctuoïdeus) Atolmis rubricollis  
  Arctia caja  
  Arctia villica  
  Callimorpha quadripunctaria  
  Diacrisia sannio  
  Eilena deplana (=depressa)  
  Lithosia quadra  
  Miltochrista miniata  
  Phragmatobia fuliginosa  
  Spilosoma luteum  
  Spiris striata  
coleofòrids (gelequioïdeus) Coleophora vibicella  
còssids (cossoïdeus) Cossus cossus corc dels troncs
  Zeuzera pyrina barrinador de la fusta
cràmbids (piraloïdeus) Chilo phragmitella barrinador de l’arròs
  Ostrinia nubilalis barrinador del blat de moro
  Margaritia sticticalis  
drepànids (drepanoïdeus) Cilix glaucata  
  Drepana uncinula  
  Habrosyne pyritoides (=derasa)  
  Tethea ocularis  
  Thyatira batis  
ecofòrids (gelequioïdeus) Hofmannophila pseudospretella arna (domèstica)
elasquístids (gelequioïdeus) Cosmotes freyerella  
eriocrànids (eriocranoïdeus) Ericrania semipurpurella  
esfíngids (bombicoïdeus)   borinot, esfinx (adult); pedraferit (eruga)
  Acherontia atropos papallona o esfinx de la mort, de la calavera o de les patateres
  Agrius convolvuli  
  Hyles euphorbiae borinot polit, verd o de les lletreres
  Macroglossum stellatarum bufaforats, borinot ros, mosca boja
  Sphinx ligustri  
ètmids (gelequioïdeus) Ethmia pusiella  
gelèquids (gelequioïdeus) Phthorimaea operculella tinya de la patata
  Scrobipalpa ocellatella tinya de la remolatxa
  Sitotroga cerealella alucita
geomètrids (geometroïdeus)   geòmetres, apamadores o acanadores
  Aspitates gilvaria  
  Aspitates ochrearia  
  Bichroma famula  
  Biston betularia  
  Biston hirtaria  
  Bupalus piniaria  
  Cidaria fulvata  
  Emerophila abruptaria  
  Eurranthis plummistaria  
  Pachycnemia hippocastanaria  
  Pseudopanthera macularia  
  Pseudoterpna coronillaria  
  Rhodostrophia sacraria  
  Scopula rubiginata  
  Trimandra griseata  
glifipterífids (iponomeutoïdeus) Glyphipterix thrasonella  
gracil·làrids (tinoïdeus) Gracillaria syringella tinya de les liles
hepiàlids (hepialoïdeus) Triodia sylvina  
hespèrids (hesperioïdeus) Carcharodus alceae  
  Erynnis tages  
  Ochlodes venatus  
  Pyrgus alveus  
  Thymelicus sylvestris  
iponomèutids (ipomeutoïdeus) Yponomeuta padella  
lasiocàmpids (bombicoïdeus) Dendrolimus pini  
  Gastropacha quercifolia papallona fulla
  Lasiocampa quercus  
  Lasiocampa trifolii  
  Macrothylacia rubi anell del diable (eruga)
licènids (papilionoïdeus)   blavetes
  Callophrys rubi verda
  Cupido minimus  
  Claucopsyche melanops  
  Lampidus poeticus  
  Lycaena phlaeas  
  Lycaena virgaureae  
  Maculinea alcon  
  Maculinea arion  
  Polyommatus icarus  
  Pseudophilotes panoptes  
  Strymonidia apini  
  Tomares ballus  
limàntrids (noctuoïdeus) Elkneria pidibunda  
  Euproctis similis  
  Lymantria dispar eruga peluda del suro
lionètids (ipomeutoïdeus) Lyonetia clerkella  
micropterígids (micropterioïdeus) Micropterix cathella  
nepticúlids (nepticuloïdeus) Stigmella prunetorum  
nimfàlids (papilionoïdeus) Aglais urticae vanessa de les ortigues
  Apatura ilia tornassolada
  Aphantopus hyperantus  
  Araschnia levana  
  Argynnis paphia  
  Brintesia circe  
  Chazara briseis  
  Clossiana dia damer
  Coenonympha pamphilus  
  Cynthia cardui vanessa dels cards
  Danaus chrysippus papallona tigre
  Erebia cassioides erèbia
  Erebia meolans erèbia
  Erebia neoridas erèbia
  Eurodryas aurinia damer
  Hipparchia alcyone  
  Hipparchia semele  
  Hipparchia statilinus  
  Inachis io paó de dia
  Issoria lathonia papallona de mirall
  Lasiommata megera  
  Limenitis reducat  
  Maniola jurtina  
  Melanargia lachesis melanàrgia
  Melanargia occitanica melanàrgia
  Melitaea didyma damer
  Mellicta deione damer
  Mellicta parthenoides damer
  Nymphalis antiopa vora blanca
  Pararge aegeria  
  Polygonia C-album  
  Pyronis cecilia  
  Vanessa atalanta papallona reina, vanessa
noctúids (noctuïdeus) Acontia lucida  
  Acronicta psi  
  Acronicta rumicis  
  Agrotis exclamationis  
  Agrotis ipsilon  
  Agrotis segetum cuc grisós
  Aporophyla nigra  
  Autographa gamma cuc gris de les hortes
  Catocala nymphagoga  
  Chrysodeixis chalciets  
  Diloba caeruleocephala  
  Euclidia glyphica  
  Gorthyna xanthenes barrinador de la carxofa
  Heliothis armigera  
  Heliothis viriplaca (=dispacea)  
  Mythimna albipuncta  
  Mythima loreyi  
  Mythimna unipuncta  
  Mythimna vitellina  
  Noctua orbona  
  Noctua pronuba  
  Peridroma saucia  
  Phlogophora meticulosa  
  Sesamia nonagrioides  
  Spodoptera littoralis cuc gris de les hortes
  Tyta luctuosa  
notodòntids (noctuoïdeus) Cerura iberica cua forcada (eruga)
  Cerura vinla cua forcada
  Furcula bifida  
  Harpyia milhauseri  
  Phalera bucephala bucèfala
  Pheosia tremula  
  Pterostoma palpina  
  Stauropus fagi  
  Thaumetopoea pityocampa processonària del pi
  Thaumetopoea processionea processionària del roure
papiliònids (papilionoïdeus) Iphiclides feisthamelii papallona zebrada
  Papilio machaon macó, rei de les papallones, papallona reo,
  Parnassius apollo parnàs, apol·lo
  Zerynthia rumina  
pièrids (papilionoïdeus) Anthocharis cardamines  
  Anthocharis euphenoides papallona senyera
  Colias crocea  
  Euchloe ausonia  
  Gonepteryx cleopatra llimonera
  Gonepterys rhamni llimonera
  Leptidea sinapis blanqueta
  Pieris brassicae papallona, eruga o cuc de col
  Pieris rapae papallona del rave
piràlids (piraloïdeus) Ephestia elutella arna del tabac
  Ephestia kuehniella arna de la farina
  Galleria mellonella arna de la cera, poll de les arnes
  Pyralis farinalis arna del gra
plutèl·lids (iponomeutoïdeus) Plutella xylostella tinya de la col, de les crucíferes, del lligabosc o de la colza
pterofòrids (pterofoïdeus) Cnaemidophorus rhododactyla  
satúrnids (bombicoïdeus) Graellsia isabellae graèlsia
  Pavonia pavaonia petit paó, paó de nit
  Saturnia pyri paó de nit, gran paó
sèsids (sesioïdeus) Sesia apifromis papallona abella
tinèids (tinoïdeus) Nemapogon graella arna falsa del gra, cuc del blat, falsa tinya
  Tinea bisselliella arna de la roba
  Tinea pellionella arna de la roba
tisquèrids (tisqueroïdeus) Tischeria gaunacella  
tortrícids (tortricoïdeus) Archips rosana cigarrer
  Archips xylosteana cigarrer
  Capua reticulana rossegador de la pell
  Cydia pomonella cuc o corc de les pomes o de les peres
  Eupoecilia ambiguella cuc del raïm, cuc del filferro
  Lobesia botrana corc del raïm
  Pandemis heparana rossegador de la pell
zigènids (zigenoïdeus) Aglaope infausta eruguet
  Zygaena filipendulae  
  Zygaena lavandulae  
  Zygaena rhadamanthus  
  Zygaena trifolii  

Col·laboració: 
AMaP

Llegir més...