i estat líquid | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

estat líquid

substantiu masculím
Física
L’aigua, exemple d’estat líquid
(CC0)
física fís
Estat de la matèria en què les molècules resten relativament lliures i poden canviar llur posició respectiva, però les forces de cohesió les obliguen a mantenir-se en un volum fix.

Els líquids ocupen un volum pràcticament constant en funció de la temperatura o la pressió. L’estat líquid és l’intermedi entre el sòlid i el gasós: els líquids i els gasos són anomenats fluids, i ambdós tenen una gran mobilitat molecular, manifestada en la difusió entre líquids o entre gasos, i no presenten rigidesa ni forma particular; d’altra banda, líquids i sòlids constitueixen els estats condensats de la matèria, amb poca compressibilitat i amb interaccions moleculars elevades. Dins un líquid, les molècules són atretes igualment en totes direccions per les veïnes i, per tant, la força resultant és nul·la, excepte per a les molècules de la superfície del volum líquid, que només reben atraccions d’un semiespai: això és el que dóna lloc a la tensió superficial i al fet que els líquids formin gotes esfèriques, per tal de presentar una superfície mínima per a un volum màxim.

El pas a l’estat sòlid és la solidificació (hom l’anomena congelació quan és deguda a una disminució de temperatura), i el pas invers és la fusió. El pas a l’estat gasós és anomenat vaporització, i l’invers, condensació. A la superfície lliure dels líquids sempre hi ha molècules que tenen energia suficient per a abandonar la massa líquida a què pertanyen, i es vaporitzen. Per això, en un recipient tancat, s’estableix un equilibri entre la fase líquida i la gasosa, és a dir, hi ha una compensació entre les molècules que es vaporitzen i les que es condensen. Si la majoria de les molècules d’una massa líquida té l’energia necessària per a evaporar-se, es produeix l'ebullició del líquid. Una propietat deguda a les forces de cohesió en els líquids és la viscositat, que fa aparèixer una certa resistència a llur desplaçament i al dels cossos dins una massa líquida.

L’estudi teòric dels líquids constitueix la hidràulica, el dels líquids en repòs, la hidroestàtica, i el dels líquids en moviment, la hidrodinàmica.

Col·laboració: 
EPl

Llegir més...