Els líquids ocupen un volum pràcticament constant en funció de la temperatura o la pressió. L’estat líquid és l’intermedi entre el sòlid i el gasós: els líquids i els gasos són anomenats fluids, i ambdós tenen una gran mobilitat molecular, manifestada en la difusió entre líquids o entre gasos, i no presenten rigidesa ni forma particular; d’altra banda, líquids i sòlids constitueixen els estats condensats de la matèria, amb poca compressibilitat i amb interaccions moleculars elevades. Dins un líquid, les molècules són atretes igualment en totes direccions per les veïnes i, per tant, la força resultant és nul·la, excepte per a les molècules de la superfície del volum líquid, que només reben atraccions d’un semiespai: això és el que dóna lloc a la tensió superficial i al fet que els líquids formin gotes esfèriques, per tal de presentar una superfície mínima per a un volum màxim.
El pas a l’estat sòlid és la solidificació (hom l’anomena congelació quan és deguda a una disminució de temperatura), i el pas invers és la fusió. El pas a l’estat gasós és anomenat vaporització, i l’invers, condensació. A la superfície lliure dels líquids sempre hi ha molècules que tenen energia suficient per a abandonar la massa líquida a què pertanyen, i es vaporitzen. Per això, en un recipient tancat, s’estableix un equilibri entre la fase líquida i la gasosa, és a dir, hi ha una compensació entre les molècules que es vaporitzen i les que es condensen. Si la majoria de les molècules d’una massa líquida té l’energia necessària per a evaporar-se, es produeix l'ebullició del líquid. Una propietat deguda a les forces de cohesió en els líquids és la viscositat, que fa aparèixer una certa resistència a llur desplaçament i al dels cossos dins una massa líquida.
L’estudi teòric dels líquids constitueix la hidràulica, el dels líquids en repòs, la hidroestàtica, i el dels líquids en moviment, la hidrodinàmica.