i llegenda | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

llegenda

substantiu femeníf
Història    Literatura
literatura lit i història hist
Narració, oral o escrita, d’aparença més o menys històrica, però en realitat amb una major o menor proporció d’elements imaginatius.

És generalment relacionada amb una persona o un grup humà, o amb un monument, un lloc o un territori. Acostumen a agrupar-se en cicles entorn d’un centre d’interès: protagonista, esdeveniment, etc. Poden ésser religioses, profanes o mixtes, segons el tema que desenvolupen. També poden ésser populars (de formació més o menys espontània o inconscient), erudites o fruit d’una combinació d’elements de tots dos orígens. Poden haver estat inicialment erudites i haver aconseguit després una àmplia popularitat. Contenen quasi sempre un nucli merament històric, al voltant del qual s’ha format una excrescència, més o menys gran, d’episodis imaginatius o procedents d’altres llegendes, però algun cop els elements històrics poden mancar-hi totalment. L’aparició de l’excrescència imaginativa pot provenir de motivacions involuntàries, com errors, males interpretacions, o de la suggestió d’un fet excepcionalment colpidor; o bé de l’acció conscient d’un o més homes que, per raons interessades o purament estètiques desenvolupen l’embrió original. Entre les llegendes religioses hom pot destacar les relatives a Buda, o l’anomenada Llegenda àuria o Flos sanctorum. Entre les profanes, les llegendes èpiques franceses. Exemple de cicles són, dins aquestes darreres, el del Rei, el de Guillem i el de la Croada, el de Guifré el Pelós i el de Ramon Berenguer IV. Entre les llegendes de caràcter popular es podrien assenyalar la de Joan Garí, i entre les erudites, la d’Otger Cataló, mentre que la de Guillem Ramon de Montcada podria ésser un bon exemple de llegenda mixta.

Col·laboració: 
MCA

Llegir més...