lleonès

m

Lingüística i sociolingüística

Dialecte romànic parlat a l’antic regne de Lleó (des d’Astúries fins a Badajoz), el qual, especialment a l’est, ha perdut terreny, a causa de l’expansió castellana.

Els seus trets més destacats són: diftongació de ǫ en ue, ua, uo i de Ę en ie, ia, epèntesi de i (gociu, ‘goig’), palatalització de L-inicial (lluna < LUNA), [š] provinent de -X- i -SC- (eixada < ASCIATA), així com de Ge , i, J (xiniestra < GENESTA), -MB- inalterat (llamber, ‘llepar’), lateralització de l’element implosiu dels grups T'C, B'T, etc. (nalga < NATICA) i extensió dels incoatius en -z- (merezo, 'mereixo’, mereza, ‘mereixi’).