Als Països Catalans hi ha una llarga tradició llibretera. Hom sap que la Ilerda romana ja importava llibres de Roma. A l’edat mitjana hom troba sovint citacions relatives al comerç de llibres en els cartularis, testaments, etc. Al s. XIII, a València, la llibreria d’Abū ‘Abd Allāh ibn Ġatos fou un veritable centre de producció de còpies manuscrites de l’Alcorà. La importància del comerç de llibreria augmentà a la fi de l’edat mitjana; hom creà a Barcelona i a València gremis de llibreters ( llibreter), molt actius. La llibreria de Pere Posa a Barcelona, i als s. XV-XVI, la dels Mei a València i la de Joan Guasp a la ciutat de Mallorca foren de les més actives a tenir llibres impresos. Aquesta darrera, al s. XVI, i la de Joan de Jolís (a Barcelona, al s. XVII, continuada més tard per la vídua Pla) encara existeixen avui. Al s. XVIII persisteix el fet que les llibreries incloguin també la pròpia impremta i el taller d’enquadernació; a Barcelona els establiments més destacats foren els de Cormellas, Rafael Figueró i Joan Pau Martí, continuat per Mariàngela Martí. Cap a la fi del segle es destacà la llibreria de Joan Francesc Piferrer (fundada pel seu pare), i poc després la d’Ignasi Estivill, que el 1852 esdevingué llibreria Bastinos. A València hom creà, el 1759, una companyia de llibreters i impressors; la llibreria de Salvador Faulí fou centre d’una cèlebre tertúlia il·lustrada. Molts dels grans establiments de Barcelona, al s. XIX, foren centres de difusió de la Renaixença catalana, com la d’Àlvar Verdaguer; algunes foren centre de tertúlies importants, com la de l'Avenç i la d’Antoni Palau i Dulcet, autor de la més important bibliografia hispànica. Al s. XX, resten diferenciades les llibreries antiquàries —com la de Salvador Babra i la de Joan Batlle i altres d’importants— de les de llibres moderns. Algunes d’aquestes s’especialitzaren en la promoció del llibre català, com les llibreries Catalònia i Ona, de Barcelona, Tres i Quatre, de València, Llibres Mallorca, de Palma, i As de Bastos i Catalunya, de Perpinyà. D’altres s’han especialitzat en matèries diverses com ara teatre, art, ciència, medicina, etc.
f
Història
Oficis manuals