Derivada del pràcrit mahārāshtri i parlada per uns 30 milions de persones, al sud i a l’est de Bombai, i amb variants dialectals, com el becarī, el deshī, el varhādī, el nāgpuri el sangameṣvari, al segle XII assolí categoria literària amb els comentaris del Bhagavad-Gītā de Jnāndev. La poesia religiosa de Namdev (segle XIV), Eknāth (segle XVI) i Tukārām (segle XVII) fomentà la consciència d’unitat nacional. La literatura moderna és ben representada en tots els gèneres, amb autors com Tilak, Apte, Ketkar, Joshī i Gokhale.
m
Lingüística i sociolingüística