OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

mecànica relativista

substantiu femeníf
Física
mecànica relativista mec relat
Mecànica fundada per Albert Einstein (1905) i H. Minkowski (1909), basada en la teoria de la relativitat, els postulats de la qual revolucionaren, en primer lloc, la cronometria i la geometria i, per tant, la cinemàtica .

D’altra banda, la cinètica relativista no resultà menys revolucionària que la cinemàtica en establir la relació, simplicíssima, E = mc2 entre la massa m i l’energia E d’un cos o un corpuscle, relació que no resta exclusivament dins la mecànica, sinó que expressa una llei física universal. Quant a la dinàmica relativista, una primera novetat que presenta consisteix a asserir la no-instantaneïtat de les interaccions, que es propaguen totes amb una velocitat inferior o igual a la de la llum en el buit. La interacció de dos cossos o dos corpuscles durablement immòbils, doncs, és tractada exactament com en mecànica clàssica; però si l’un, almenys, es mou, la seva acció sobre l’altre, retardada per la propagació, resulta molt més complexa; una segona novetat apareix en aplicar només la llei de variació de l’acceleració quan hom passa d’un referencial de Galileu a un altre també de Galileu: aquest pas determina el magnetisme, sense cap més postulat que la fórmula de Coulomb. Tot això ja evidencia el lligam profund entre la cronogeometria i els processos físics, lligam que confirmà la teoria einsteiniana de la gravitació (1919) (relativitat). En el pla experimental, les lleis de la mecànica relativista o einsteiniana es confonen amb les de la clàssica mentre la velocitat dels mòbils sigui inferior a uns 10 000 km/s, nombre molt elevat, que només és assolit i superat per les partícules situades en els acceleradors moderns. La mecànica einsteiniana resulta, doncs, essencialment, una mecànica corpuscular. Cal dir, finalment, que el tractament matemàtic de la mecànica relativista, en el cas de la relativitat restringida, té lloc mitjançant una (mecànica analítica einsteiniana), però la forma de les funcions de Lagrange i de Hamilton no és la mateixa de la mecànica analítica clàssica.

Col·laboració: 
GVa

Llegir més...