menor d’edat

menor
m
Dret civil

Dit de la persona que, pel fet de no haver arribat encara a la majoritat, no gaudeix de la plenitud de drets per a tots els actes de la vida civil i política.

Durant aquest període, la condició del menor d’edat pot sofrir diverses modificacions, com és ara pel fet d’un matrimoni, per a la legalitat del qual hom exigeix una edat mínima establerta segons els codis (matrimoni). Llavors, home i dona gaudeixen de capacitat per a testar i actuar de testimoni i amb dret a assistir i ésser escoltats en les reunions de consell de família. A partir de 16 anys, en cas d’epidèmia, homes i dones poden atorgar testament sense notari davant tres testimonis de més de 16 anys. El codi penal del 1995 modificà l’edat mínima per a respondre criminalment, que passà dels 16 als 18 anys. Els menors d’aquesta edat que cometin un delicte només podran ésser responsables d’acord amb la llei que reguli la responsabilitat penal del menor. El Parlament de Catalunya, a través de la llei 8/2002, aprovà un seguit de mesures dedicades a la població de menors adolescents amb conductes d’alt risc social per tal de fer front a l’allau de població adolescent immigrant i el desarrelament derivat de la mobilitat geogràfica. D’altra banda, les mesures d’execució de la justícia juvenil i els programes destinats a donar suport a les mesures de reinserció de menors es troben inclosos a la llei 27/2001 del Parlament de Catalunya.