OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

mercader

substantiu masculím
Història
història hist
A l’Antic Règim, membre d’un estament (estament mercader) que comprenia les professions lligades al comerç a l’engròs (inclosos els armadors i patrons de nau), els banquers i canviadors, els corredors d’orella, els arrendadors d’imposicions i altres negociants.

Tenien atribucions i drets polítics definits i eren institucionalitzats en les capitals catalanes d’una manera paral·lela a la formació dels consolats des del 1283 a València i a Barcelona, durant el s XV a Mallorca, Tortosa, Perpinyà i Girona. A Lleida, la matrícula de mercaders fou establerta per privilegi de Joan II; a Perpinyà, la reforma del 1449 establí una matrícula de mercaders i els adjudicà les places de conseller terç i quart, la qual cosa creà una situació que es mantingué fins a la Revolució Francesa. A Mallorca, aglutinats entorn del Col·legi de la Mercaderia des del 1401, es configuraren com un dels quatre estaments urbans. A Barcelona, la posició dels mercaders s’enfortí a la darreria del s XV amb la creació del Consell dels Vint; la reforma del 1455 els atorgava 32 places al Consell de Cent i la del conseller tercer; la política de Ferran II significà un retrocés de llur posició a la plaça de conseller quart. Des del 1480 es formà una matrícula de consellers — amb exclusió de botiguers i adroguers—, sistema que es consolidà a partir del 1533. L’estament, que es renovava per cooptació anual, defensà, durant el s XVII, la seva cohesió enfront de les pretensions de grups inferiors (botiguers de teles) i de l’actuació del rei, que concedia pel seu compte títols de mercader. El 1683 hom arribà a l’acord que els nous mercaders de privilegi no podrien gaudir de les atribucions cíviques de l’estament. Durant el primer decenni del s XVIII (1702, 1709), els mercaders intentaren d’obtenir els privilegis propis dels ciutadans honrats. El 1702 Mataró assolí el dret de crear mercaders, com Barcelona. Tanmateix, la Nova Planta privà l’estament, no sols de la seva pròpia autonomia, amb l’abolició del Consell dels Vint i la mediatització del Consolat. El 1758, amb la creació de la Junta de Comerç, s’inicià una nova matrícula de mercaders, bé que la denominació que prevalgué fou la de comerciants matriculats de llotja (comerciant). A semblança de Barcelona, a València, on els mercaders no havien participat d’una manera institucionalitzada en el govern de la ciutat (formaven part de l’estament dels artistes), foren establerts els cossos i la Junta de Comerç, amb la matrícula corresponent, a partir de 1762-65, seguida per Alacant el 1785. A Palma, la reforma del Consolat no es produí fins el 1800.

Llegir més...