Més que l’objecte de l’intercanvi —que pot ésser béns físics, serveis, força de treball, diners, etc—, el que caracteritza l’existència d’un mercat és el procés o la forma de l’intercanvi. D’altra banda, el mercat no va associat necessàriament a una localització física, sinó que, en funció de la mercaderia, depèn dels mitjans de comunicació i dels transports. El mercat apareix com el mecanisme fonamental de l’intercanvi quan la divisió del treball i l’especialització entre productes independents s’estén. En la mesura en què el mode de producció capitalista es caracteritza pel màxim desenvolupament d’una divisió del treball entre productes independents, hom pot dir que és el mode de producció mercantil per excel·lència. Segons els autors que no accepten el concepte de mode de producció capitalista, les formacions socials capitalistes són designades amb el nom d'economies de mercat per oposició a les economies planificades, que comprenen el que habitualment hom designa amb el nom d’economies socialistes o formacions socials en transició cap al socialisme, en les quals la pervivència de certs tipus de mercat s’entén com a instrument d’aquesta transició. El mercat té com a funció principal de fer compatibles les conductes d’oferents i demandants a través de la formació de preus als quals s’efectuen els intercanvis de mercaderies. Bé que el preu resultant a cada mercat pot aparèixer com a arbitrari, aquest ha d’ésser tal que permeti d’assegurar la reproducció de l’economia en la mesura en què els inputs pels diferents processos econòmics arribin en cada període a les unitats de producció i assegurin als capitalistes una taxa de guany adequada. L’economia ortodoxa considera que l’assignació més eficient dels recursos escassos entre finalitats alternatives s’assoleix mitjançant la competència perfecta, entesa com una estructura de mercat caracteritzada per un producte homogeni, produït per un gran nombre d’empreses —cap de les quals no pot influir per ella mateixa en el preu—, amb una tecnologia uniforme i amb llibertat d’entrada. Aquesta concepció és implícitament normativa, perquè suposa que cal tendir que l’economia s’organitzi en mercats al més perfectes possible. Segons aquests autors els mercats imperfectes —aquells que no tenen alguna o algunes de les característiques dels mercats perfectes— són vists com a aberracions que caldria suprimir. Tanmateix, la història del capitalisme ha palesat que aquest tendeix cap a la concentració del capital i al monopoli, és a dir, a organitzar-se en formes de mercat imperfectes, alhora que ha necessitat la intervenció de l’estat a causa de la insuficiència dels mecanismes de mercat per a regular llur funcionament. A més dels mercats de béns i serveis, existeixen altres tipus de mercaderies, que donen a llurs mercats respectius característiques especials. Així, en el mercat de la força de treball l’oferta és constituïda pels treballadors i la demanda per les empreses. En aquest mercat es forma el salari, com a preu d’aquesta força de treball.
m
Economia