mescla

f
Química
Física

Sistema format per dos components o més en qualsevol proporció, que poden separar-se per mitjans físics.

Les mescles constituïdes per dos components són anomenades binàries, i són les més corrents. Un tipus de mescla binària d’una importància especial és la mescla eutèctica (eutèctic). Hom pot considerar diversos tipus de mescles, segons la fase de cada component. Un d’aquests tipus és el de la d’un sòlid amb un altre sòlid, com és el cas de les mescles de colorants, fetes per tal d’obtenir una propietat que no posseeixen els components per separat, i el de diversos aliatges. En el cas de la mescla de sòlids amb líquids, l’objectiu a assolir pot ésser la dissolució o la dispersió del sòlid en el si del líquid. En el cas de les mescles de líquids amb líquids, es presenten dues possibilitats, segons que els líquids siguin miscibles o no; entre aquest tipus de mescles hi ha les mescles azeotròpiques (azeotròpic). Hom pot obtenir també mescles d’un gas en el si d’un sòlid, que produeix un sòlid de fina porositat o una molsa sòlida, o bé mescles d’un sòlid en el si d’un gas. La mescla d’un gas en el si d’un líquid pot ésser produïda per una absorció amb dissolució o per una reacció; la mescla d’un líquid en el si d’un gas pot ésser produïda per evaporació o per atomització del líquid. Un tipus de mescla físicament molt important és la mescla de gasos (gas), que dóna com a resultat una fase única que pot ésser perfectament homogènia, en la qual cada gas conserva la seva pressió inicial, que és anomenada, un cop feta la mescla, pressió parcial. Per a mesclar dos gasos només cal conduir-los a un mateix recipient, bé que sovint, a fi d’accelerar el procés, hom sotmet un dels gasos a una lleugera sobrepressió. Tota mescla de gasos compleix la llei de Dalton, dita també de les pressions parcials.