La metamorfosi s’esdevé en aquells animals ovípars en els quals l’ou no conté prou quantitat de vitel perquè l’embrió pugui estar-hi el temps necessari per arribar a l’estat adult, per la qual cosa l’animal inicia en forma de larva la vida lliure. La metamorfosi es presenta en quasi tots els grans grups zoològics, però és molt constant i manifesta en tots els anèl·lids poliquets, equinoderms, mol·luscs, insectes, crustacis i amfibis, en alguns urocordats i en alguns peixos. Les larves reben diferents noms, segons el tipus d’animal considerat, i llur fisiologia i hàbitat són generalment molt diferents dels de l’animal adult.
Metamorfosi simple
Josep Lluís Ferrer
Les larves, però, poden ésser força semblants a l’adult, i aleshores la metamorfosi és anomenada simple o incompleta, i té lloc amb pocs canvis, com en el cas dels insectes hemimetàbols.
Si la larva és gaire diferent de l’adult, la metamorfosi és anomenada complexa o completa, i és feta passant per diversos canvis i diversos estadis intermediaris, com en el cas dels insectes holometàbols, que passen per les fases larvals d'eruga, nimfa o crisàlide i imago o pupa. Els canvis metamòrfics no comporten solament l’adquisició d’estructures noves, sinó que en molts casos impliquen la destrucció de les antigues, i són controlats per factors hormonals i ambientals. Molt sovint els animals presenten una vida larval molt més llarga que l’adult, car l’estat adult només representa l’assoliment de la maduresa sexual necessària per a la reproducció, mentre que l’estat larval representa la fase vegetativa activa. En molts insectes la fase de larva dura dos o tres anys, mentre que els adults només viuen unes quantes hores o uns quants dies, els necessaris per a reproduir-se. En determinats animals, encara, com els amfibis traquistomats del tipus de l’axolot, la maduresa sexual pot assolir-se en l’estat larval, en el qual es reprodueixen, fenomen conegut com a neotènia.