OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

festa de moros i cristians

substantiu femeníf
Folklore
Festa de moros i cristians
© C.I.C. Moià
folklore folk
Festa que hom celebra a diverses localitats valencianes (Agullent, Alcoi, Banyeres, Callosa d’En Sarrià, Cocentaina, Crevillent, la Vila Joiosa, Muro del Comtat, Villena, Onil, Mutxamel, Ibi, Beneixama, etc.), en la qual diverses comparses escenifiquen, amb variants, la victòria cristiana sobre els musulmans.

La més important és la d’Alcoi, amb precedents almenys des del segle XVII, que hom celebra en la festivitat de sant Jordi en commemoració de la victòria sobre la revolta morisca del 1276. Es comença el 22 d’abril amb una desfilada dels dos bàndols i, després, l’entrada cristiana en un castell bastit expressament i l’entrada dels moros. Segueix l'alardo. El 23 hi ha una processó religiosa, i el 24 un simulacre de batalles, amb victòria alternativa mora i cristiana. Els bàndols són organitzats en “filades”, que prenen diversos noms (corsaris, navarresos, beduïns, etc) i porten uniformes distints. Se separa especialment del model d’Alcoi la festa de la Vila Joiosa que, en record de les freqüents incursions de pirates (segles XVI-XVIII), comprèn un desembarcament “moro” a la platja. Participen en les desfilades nombroses bandes de música, per a les quals hom ha compost abundants passos dobles amb reminiscències musicals pseudomusulmanes. A Alcoi, la festa ha produït una tradició de sainets sobre aquest tema, en català; els autors més destacables són Enric Valls i Vilaplana, Joan Valls i Jordà i Armand Santacreu i Sirvent. Les comparses, molt reglamentades, tenen activitat durant tot l’any. A Alcoi tenen centre en el Casal de Sant Jordi, que posseeix un interessant arxiu. A Mallorca, aquest tipus de festa, relativament moderna, és celebrada a Sóller el segon diumenge del mes de maig, per celebrar la victòria contra el desembarcament de les tropes d’Euldj Alí (1561); i, a Pollença, el dia 2 d’agost, en commemoració del desembarcament de Dragut (1550).

Col·laboració: 
FrP / FMM

Llegir més...