clima de muntanya

f
Geografia
Meteorologia

Tipus de clima propi de la muntanya, les característiques del qual, derivades de l’altitud, són la disminució de les temperatures, la inversió tèrmica durant l’hivern, la formació de sistemes de vents típics i l’augment de les precipitacions.

La temperatura disminueix, amb l’augment de l’altitud, 0,6°C cada 100 m, bé que aquest valor canvia per factors locals, com és ara la insolació (segons que el vessant sigui de solana o d’obaga), una determinada hora o l’estació. La inversió tèrmica es produeix a causa de l’acumulació d’una massa d’aire freda a les terres baixes, mentre que a les parts altes es troben les masses d’aire més càlides. La formació d’uns sistemes de vents característics és donada per les diferències tèrmiques entre els cims i les valls; així s’originen brises diürnes i nocturnes i vents violents, produïts per una forta elevació de les temperatures ( föhn, chinook ). El règim de precipitacions, més elevat que a les regions no muntanyoses, és influït sobretot pel descens de les temperatures, que afecta la humitat relativa; així les masses d’aire saturades condensen el vapor d’aigua en estar en contacte amb les terres altes i més fredes i provoquen les precipitacions. Totes aquestes característiques del clima de muntanya influeixen en la vegetació natural.