L’obac és orientat talment, que els raigs solars no hi tenen tanta incidència com en el vessant contrari, és a dir, el solell o solana. És, doncs, un sector més ombrívol, menys calorós, més humit. En els països secs és el vessant caracteritzat per una vegetació més densa. La diferència entre obac i solell, molt sensible a les latituds mitjanes, es perd tant a les latituds pròximes als pols com a les situades a prop de l’equador.
El terme bac abunda en toponímia catalana aplicat a masies, partides rurals, etc.