Es produeix com a resultat de la superació dels mateixos equips o d’una innovació avantatjosa en l’organització del procés global de producció que comporti la utilització de nous mitjans. Aquest envelliment relatiu obliga les empreses a afrontar la competència del mercat i substituir l’equip abans del termini d’amortització natural, la qual cosa introdueix un element d’incertesa a l’hora d’establir comptablement les quotes i el temps d’amortització de l’actiu fix. Amb el nom d’obsolescència planificada o programada es coneix la pràctica d’empreses i fabricants de dotar els productes que comercialitzen d’unes prestacions i una qualitat inferiors amb relació a la tecnologia disponible, amb l’objectiu que al cap d’un període previst deixin de funcionar o funcionin malament, per tal que el consumidor estigui obligat a adquirir-ne de nous.
f
Economia