oclusiva

f

adj

Fonètica i fonologia

Dit del fonema que es caracteritza, articulatòriament, per una interrupció completa del corrent fònic.

En català, són fonemes oclusius [p], [t], [k] i [b], [d], [g], al costat de [ž], [s], [z], considerats també oclusius o, més descriptivament, africats, és a dir, com una successió d’un moment oclusiu i un moment fricatiu.