OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

oscoúmbric

substantiu masculím
Lingüística i sociolingüística
lingüística ling
Grup lingüístic indoeuropeu que comprèn la llengua dels antics umbres, la llengua osca dels samnites, els dialectes sabèl·lics i els dels marsos, dels eques i dels sabins.

Les varietats oscoúmbriques revelen notables concordances amb el llatí, les quals no provenen —sembla— de cap suposat parentiu originari entre ambdós grups lingüístics, sinó que són fruit dels contactes i dels intercanvis lingüístics que s’efectuaren entre ells. Lentament, però, durant els segles de l’edat republicana, els dialectes oscoúmbrics foren superats pel llatí, bé que deixaren trets específics en aquesta llengua i en els dialectes neollatins de la Itàlia central i meridional. En el conjunt de les llengües indoeuropees, el grup oscoúmbric es caracteritza pels trets següents: fonèticament, tendeix a restringir la pronunciació de ē i de ō tòniques; dóna tractament labial a les labiovelars (osc pis, umbre pisi, volsc pis, llatí quis, d’una forma originària *quis), etc; morfològicament, hom registra el futur en s (umbre fere-s-t), la desinència secundària -ns (osc deicans/llatí dicant), etc. En el lèxic oscoúmbric apareixen alguns mots que no tenen concordança amb el llatí, sinó amb el grec, el germànic i les llengües baltoeslaves. Pel que fa a l’escriptura, l’alfabet oscoúmbric deriva de l’alfabet etrusc (alfabet).

Llegir més...