La declaració de parc nacional correspon a la més alta autoritat competent del país on es troba, la qual en regula l’accés i vetlla per protegir aquests sistemes naturals i fer respectar els seus valors. El primer parc nacional del món va ser el de Yellowstone, als confins dels estats nord-americans d’Idaho, Montana i Wyoming, creat el 1872 per acord del Congrés dels EUA i ratificat pel president U.S.Grant. Seguiren el parc nacional de Banff, a la província d’Alberta, creat pel parlament del Canadà el 1885, i el 1894 el parc nacional de Tongariro, a Nova Zelanda. A Europa, on grans espais pràcticament intocats com els dels primers parcs nacionals americans i canadencs són introbables, la figura del parc nacional trigà més a arrelar i s’optà per altres formes de protecció, com les reserves o els parcs naturals. Així i tot, a Suècia, el 1909 es crearen ja els tres primers parcs nacionals europeus (Abisko, Sarek i Stora Sjöfallet) i els anys que seguiren a la Primera Guerra Mundial les iniciatives foren nombroses a molts països europeus i als respectius imperis colonials. Als Països Catalans hi ha dos únics parcs nacionals, el d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, declarat el 1955 pel govern espanyol (però no reconegut per la UICN fins el 1990), i el de l’illa de Cabrera, declarat el 1991 pels parlaments balear i espanyol.
m
Ecologia