Les diades patronals són motiu de festes populars, sovint molt arrelades en la tradició. Entre els primitius patrons generals dels Països Catalans hi ha sant Jordi, que gràcies al seu patronatge sobre la casa reial catalanoaragonesa s’estengué a tots els seus dominis, si bé més tard es concretà a Catalunya; cadascun dels països té un o més patrons particulars, com Sant Vicent Ferrer al País Valencià, Sant Alonso Rodríguez a Mallorca, Sant Antoni Abat a Menorca, etc. L’increment de la devoció mariana a partir dels s. XIII i XIV féu que cada país prengués també per patrona una Mare de Déu, venerada en algun santuari particular, com la Mare de Déu de Montserrat a Catalunya, la del Puig a València, la del Lluc a Mallorca, la del Toro a Menorca, o bé les del Remei al pla d’Urgell, de la Gleva a la Plana de Vic, dels Àngels al Gironès.
f
m
Cristianisme