Resultat d’una personal assimilació del primer Renaixement italià, el seu nom, donat per Diego de Ortiz de Zúñiga, deriva de la similitud que en l’aspecte decoratiu presenta amb el treball dels argenters ( plateros ). Es caracteritza per la gran importància que dóna a l’ornamentació, d’una riquesa extraordinària (formes de tipus vegetal, animals, medallons, columnes balustrades, grotescs, etc), que, la major part de vegades, omple per complet, amb una mena d' horror vacui , les façanes dels edificis, amagant en certa manera els elements constructius pròpiament dits, sovint encara gòtics. En són exemples: el Colegio de Santa Cruz de L.Vázquez, a Valladolid; l’església de San Esteban de J.Gil de Hontañón, la Casa de las Conchas i la universitat, a Salamanca, ambdues d’autor desconegut; l’Hospital de Santa Cruz d’A.Covarrubias, a Toledo, i la Universitat d’Alcalá de Henares i la Casa de Pilatos, a Sevilla. Als Països Catalans té escassa importància. En són mostres les portes de la Casa de l’Ardiaca de Barcelona i de la Torre Pallaresa de Santa Coloma de Gramenet, les finestres de la casa Villalonga de Palma i algunes obres de l’aragonès Juan de Salas a la mateixa Palma (trona de la catedral).
m
Art
Façana plateresca de la universitat de Salamanca
© B. Llebaria