En les societats que mantenen aquesta pràctica (generalment pobles musulmans), només la poden seguir aquells homes de bona posició social que es poden permetre de mantenir més d’una dona. El cas de pobles d’agricultura primitiva i ramaders és diferent, car, d’una banda, són necessàries moltes dones per a conrear la terra, i de l’altra, són necessaris molts fills que tinguin cura del bestiar. Per contra, és pràcticament desconeguda en societats primitives de tipus recol·lector-caçador, en què les feines es troben més repartides. Una forma particular de poligínia és la que practicaven els indis de les praderies (EUA) i els zulús del Natal, en què un home se solia casar amb unes quantes germanes alhora. En aquesta i en altres cultures, com la xinesa i la primitiva d’Israel, hom establia diverses categories entre les esposes; sovint només la primera era considerada com a tal, sobretot a efectes hereditaris, bé que les altres eren també legals. A més, hom admetia un nombre indeterminat de concubines. Llevat de casos excepcionals, com el dels mormons, que la practicaren fins el 1890, la majoria de legislacions modernes, per influència de la legislació romana i de la moral cristiana, l’han condemnada.
f
Etnologia