Llur subsistència gira entorn del conreu de l’arbre del pa, les bananes i alguns tubercles tropicals i, sobretot, de la pesca. Per aquest motiu els polinesis han desenvolupat una gran habilitat en les arts de navegació, com ara la construcció d’embarcacions o el desenvolupament de sistemes d’orientació. Desconeixedors dels metalls, tota llur tecnologia es desenvolupà a partir de la fusta i de les fibres vegetals. L’organització social és constituïda per una estructura piramidal que va dels grups locals als capitosts d’una illa o d’una vall. Hi ha una diferenciació social que consta de dues o tres classes, amb una forta prescripció d’endogàmia per a la classe que inclou tots els individus relacionats amb el llinatge del capitost. El poder d’aquest es fonamenta en la seva ascendència divina, que es concreta en les nocions de mana i tabú que hom li atribueix. La família extensa, formada per uns quaranta o cinquanta individus, és la base del sistema de parentiu, que és bilineal, per bé que hi sol predominar la línia masculina. Elements importants de l’expressió polinèsia són la poesia oral, acompanyada de música, i la dansa.
f
m
Etnologia