prelatura personal

f
Dret canònic

Organització de preveres, o de preveres i laics, que es regeix pels estatuts donats per la Santa Seu i el govern de la qual és confiat a un prelat com a ordinari propi, per a una millor distribució de preveres o per a dur a terme obres peculiars missionals o pastorals en diferents regions o en diferents grups socials.

Creació del nou dret canònic, la primera prelatura personal erigida fou la de l’Opus Dei, el 1982.