Dintre aquestes condicions, la més habitual és aquella en què el receptor dels diners ( prestatari ) ha de pagar uns interessos proporcionals a l’import i a la durada del préstec. El prestador exigeix l’establiment de certes garanties, basades en l’existència de béns immobles (préstecs hipotecaris) o per la solvència que el prestatari o els seus avaladors poden demostrar (préstec personal). Les formes corrents pactades per a la devolució del nominal del préstec i el pagament dels interessos per part del prestatari són dues. En la primera, el nominal es retorna tot d’una vegada al final del terme estipulat en el contracte. Els interessos són pagats al final, juntament amb el nominal, o bé en diverses vegades al llarg de la durada del terme. En qualsevol cas l’interès pot ésser simple o més correntment compost (capitalitzat). En la segona, el nominal és retornat per fraccions a pagar en intervals determinats de temps (cada trimestre, cada any, etc); juntament amb aquesta fracció, el prestatari paga els interessos acreditats entre un venciment i l’altre; en aquest cas la modalitat més estesa és la de la quota constant: les fraccions de capital a tornar a cada venciment són creixents i es calculen de tal manera que sumades amb els interessos (que a cada període són més petits) donin sempre la mateixa quantitat. L’import d’aquesta quota constant a pagar a cada venciment és determinat pel resultat d’aplicar la següent expressió:
on a = import en pessetes de la quota constant; N = import o nominal del préstec; r = tipus d’interès pactat (expressat en percentatge —anual, trimestral, mensual—); x = nombre de pagaments en què es farà el retorn del préstec (anys, trimestres, mesos, etc); expressa, per tant, la durada del préstec.