Durant el s. XIII el rei nomenà un procurador general per a cadascun dels seus estats; al Principat i als regnes d’Aragó i de València, la procuració era detinguda per membres de la noblesa. Al s. XIV tendí a vincular-se a una persona de la família reial, normalment el primogènit, que reuní a les seves mans totes les procuracions generals i fou denominat portantveus de procurador general. Aquest actuava a través de lloctinents nomenats per ell o pel rei que depenien directament d’aquest i als quals eren adjudicats certs drets. Era assistit per una cúria formada per un assessor i altres oficials. A partir del 1344 hom tendí a denominar-lo governador general.
m
Història
©