La propulsió és basada en la tercera llei de Newton, que estableix que a cada acció existent correspon una reacció equivalent i oposada. La propulsió és referida especialment al desplaçament d’un cos al si d’un fluid, sense lliscament ni rodament del cos o d’alguna de les seves parts, amb cap superfície sòlida, i de manera particular als casos d’autopropulsió, i se centra, per tant, en el desplaçament a l’aigua, a l’atmosfera i a l’espai còsmic. Segons llur relació amb el fluid al si del qual és efectuada la propulsió, els sistemes de propulsió poden ésser classificats en sistemes de propulsió dependents del fluid —bé per llur interacció, com en les hèlixs, bé perquè és emprat pel sistema de propulsió, com en els reactors— i sistemes de propulsió independents del fluid, com en els coets. El fluid, en abandonar l’estructura del cos, genera per reacció el seu moviment; segons que el fluid sigui totalment extern, totalment intern o bé mixt, els sistemes de propulsió també poden ésser classificats en propulsió per fluid extern (cas de l’hèlix o de la propulsió per reacció de les embarcacions), propulsió per fluid intern (cas dels coets) i propulsió per fluid mixt (cas dels estatoreactors o dels turboreactors). La propulsió per hèlix —en la qual una hèlix moguda per un motor d’explosió, per una turbina, etc, tendeix a immergir-se en el fluid— ha substituït les veles, els rems, les rodes de paletes, etc, en les embarcacions, en les quals encara no ha trobat substitució, i ha estat molt emprada en les aeronaus, en les quals ha estat substituïda pels motors de reacció, llevat dels avions de velocitat subsònica i els helicòpters (hèlix). En la propulsió per hèlix, hom pot diferenciar el sistema de propulsió segons les causes de generació de la rotació i, en el cas de les embarcacions, la propulsió pot ésser per màquines o turbines de vapor (generat en calderes o per la calor produïda per la fissió de nuclis atòmics en un reactor nuclear), turbines de gas, màquines de vapor i turbines, motors de combustió interna, motors dièsel i turbines de gas, motors elèctrics (alimentats per bateries d’acumuladors o per generadors elèctrics moguts per turbines o per motors dièsel), etc. La propulsió per reacció —en la qual la força de propulsió és la reacció a la força generada per l’expansió dels gasos de combustió en la tovera de sortida, i que pot ésser obtinguda per motors de reacció (estatoreactor), (pulsoreactor), (turboreactor), (turbopropulsor)— és molt emprada en els avions i en els automòbils destinats a batre rècords mundials de velocitat. En la propulsió d’embarcacions, hom anomena propulsió per reacció la propulsió obtinguda per una bomba situada a l’interior de l’embarcació en aspirar, a través d’un orifici practicat a l’obra viva, l’aigua exterior i descarregar-la a gran velocitat per una tovera disposada a popa, la qual és orientable i permet de prescindir del timó. La propulsió per coet, o propulsió coet —en la qual la força de propulsió és aconseguida semblantment a la propulsió per reacció, però en la qual els gasos són emesos per una descomposició o una reacció del propulsant, sense cap participació del fluid al si del qual es desplaça el cos—, ha trobat un enorme camp d’aplicació en els vols extraatmosfèrics (coet). Hi ha altres sistemes de propulsió, de caire especulatiu, com el que pretén aprofitar la pressió de radiació provinent del Sol (propulsió per pressió de radiació o propulsió per vela solar) i el que basa la propulsió en la reacció deguda a l’emissió d’energia radiant (propulsió fotònica).
f
Transports