i sistema ptolemaic | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

sistema ptolemaic

substantiu masculím
Astronomia i astronàutica
A dalt: posició dels planetes en el sistema ptolemaic; a sota, a l’esquerra: moviments d’un planeta interior (Lluna, Mercuri, i Venus; el centre de l’epicicle, C, es manté sempre sobre la recta que uneix la Terra i el Sol); a sota, a la dreta: moviment d’un planeta exterior (Mart, Júpiter i Saturn; la recta que uneix C i el planeta es manté sempre paral·lela a la recta que uneix la Terra i el Sol)
© fototeca.cat
astronomia astr
Model geocèntric del sistema solar, que explica els moviments aparentment complicats dels planetes tot suposant la Terra immòbil al centre de l’Univers, i la Lluna, el Sol, els planetes i els estels girant al seu voltant.

Fou donat a conèixer, en la seva forma més elaborada, per l’astrònom alexandrí Claudi Ptolemeu, bé que els seus trets principals ja havien estat anunciats per altres astrònoms anteriors, especialment per Apol·loni de Perge i per Hiparc de Nicea. En aquest model hom suposa que cada planeta recorre una òrbita circular, anomenada epicicle, el centre de la qual, C, al seu torn, recorre una circumferència centrada a la Terra, anomenada deferent. Les peculiaritats del moviment de cada planeta són explicades per la combinació d’un diferent nombre d’epicicles i deferents, per les diferents dimensions relatives d’aquests i pels diferents períodes amb què són recorreguts. La Lluna, Mercuri i Venus descriuen un epicicle el centre del qual recorre la deferent en un any, tot mantenint-se sempre sobre la recta que uneix la Terra i el Sol. Aquest recorre una circumferència lleugerament excèntrica al voltant de la Terra. Pel que fa a Mart, Júpiter i Saturn, descriuen el seu epicicle en un any, de manera tal que la recta que uneix el centre de l’epicicle i el planeta és sempre paral·lela a la recta que uneix la Terra i el Sol. El sistema ptolemaic fou substituït primer per un sistema millorat, que incorporava l'equant, després pel sistema mixt de Tycho Brahe i, posteriorment, pel sistema heliocèntric de Copèrnic (sistema copernicà).

Llegir més...