i rabassa morta | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

rabassa morta

establiment a primers ceps
substantiu femeníf
Dret dels Països Catalans    Història
establiment a primers ceps
dret català dr cat i història hist
Contracte de conreu emfitèutic establert com a arrendament d’un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició que el contracte restava dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats.

És anomenat també establiment a primers ceps. Al s XVIII, en augmentar el valor de les terres, alhora que es produïa una inflació creixent, els propietaris consideraren que es veien perjudicats perquè la millora dels mètodes agrícoles prolongava extraordinàriament la vida dels ceps, mentre perdia vàlua el preu de l’arrendament que així s’estenia per diverses generacions. El conflicte fou resolt a favor dels propietaris per l’audiència de Barcelona, que fallà el 1756 que el contracte restava cancel·lat amb la mort dels ceps o bé al cap de cinquanta anys. Aquest sistema —molt usual al Principat— fou la font d’un gran nombre de conflictes, especialment arran de la mort dels ceps en arribar-hi la plaga de la fil·loxera. També sorgiren disputes perquè els rabassaires sostenien que el cep que resultava del capficat era el mateix cep antic, teoria combatuda pels propietaris, perquè allargava molt la vida del cep i podia perpetuar-la. L’article 1 656 del codi civil del 1889 admetia com a vàlides les operacions de colgats i capficats, però consagrava la durada de cinquanta anys per al contracte. Els rabassaires s’uniren per a la defensa del dret de romandre a la terra que conreaven, i formaren la Unió de Rabassaires ( Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya). L’alteració de les condicions de conreu en benefici d’aquests, per part del Parlament de Catalunya, amb la promulgació de la llei de Contractes de Conreu provocà un seriós conflicte entre rabassaires i propietaris, amb implicacions polítiques profundes. Actualment, aquesta institució típica catalana és regulada pel codi civil espanyol en l’article 1 656, després de la derogació total de la Llei de Contractes de Conreu de la Generalitat de Catalunya del 1934. L’actual rabassa morta continua essent configurada com una emfiteusi de caràcter temporal, la qual atribueix al cultivador o rabasser un dret real de gaudiment sobre la finca de caràcter temporal. Per tant, la rabassa morta és també un dret que té una durada fixada, ja que s’extingeix normalment al cap de cinquanta anys de la seva concessió.

Col·laboració: 
RoA

Llegir més...