i raça humana | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

raça humana

substantiu femeníf
Antropologia

Sumari de l’article

antropologia física antrop fís
Cadascuna de les combinacions de caràcters físics, fisiològics i patològics d’origen hereditari que solen aparèixer juntes en diverses poblacions de l’espècie humana.

Atesa la gran capacitat d’aquesta per a produir una descendència viable a partir de l’encreuament d’individus de gran dissemblança genètica, el concepte de races humanes només es justifica per l’existència de poblacions amb un grau elevat d’aïllament i, per tant, d’endogàmia. Per aquest motiu, les gran possibilitats de contactes entre grups humans diversos que comporta la interdependència del món actual contribueix a esborrar com més va més les fronteres entre les races. Un cop superat l’isolament geogràfic de les poblacions, la resistència a la hibridació només és possible per motius culturals, religiosos o ideològics. En aquest sentit, cal diferenciar entre el concepte estrictament biològic de raça humana i d’altres com poble, nació, ètnia, etc, d’abast social i cultural. Si bé fins a un cert punt aquestes comunitats contribueixen al manteniment d’una estabilitat genètica pel fet d’afavorir o prescriure l’endogàmia, no és menys cert que rarament un grup humà culturalment diferenciat i una raça coincideixen. Ben al contrari, una raça pot estar representada en pobles i ètnies diversos i a l’inrevés: nombroses poblacions culturalment homogènies presenten un grau important de mestissatge o bé contenen diverses races. Hom ha intentat d’establir filogenèticament les diverses races, tot traçant llur descendència i la proximitat entre les unes i les altres, però l’escassetat de restes fòssils disponibles ho impedeix. Cal recórrer, en conseqüència, a hipòtesis construïdes sobre la comparació de trets físics dels representants actuals d'Homo sapiens. El conjunt de trets sobre els quals cal bastir el criteri taxonòmic adient, així com el valor que hom els atorga, varia segons els autors. Tradicionalment, caràcters com la pigmentació cutània, els valors morfològics donats pels índexs antropomètrics que estableixen proporcions en diverses parts del cos, el biotip, la configuració de la cara, la forma dels cabells, etc, han estat i són encara alguns dels elements més emprats. Modernament, però, hom tendeix a donar preponderància a factors de tipus sanguini, hormonal, serològic i patològic. D’acord amb tots aquests criteris, hi ha una certa unanimitat en considerar quatre troncs o grups racials principals: leucoderm (o caucasià o euròpid), melanoderm (o nègrid), xantoderm (o mongòlid) i austràlid o primitiu. A partir d’aquesta classificació més general, hom distingeix les races pròpiament dites que, a llur torn, hom pot continuar subdividint. De tota manera, a mesura que es restringeixen els criteris, la presència dels caràcters típics és com més va més aleatòria en la realitat. D’altra banda, algunes de les races constitueixen formes de transició entre dos grans grups racials; així, els etiòpids, normalment inclosos dins el grup melanoderm, presenten en realitat una combinació de caràcters d’aquest grup amb caràcters del grup leucoderm a parts aproximadament iguals. Finalment, cal esmentar l’existència d’alguns petits grups (khoisànids, vèddids, pígmids i ainuids) que encaixen amb dificultat en qualsevol dels grups racials esmentats. Entre les classificacions de major rellevància cal esmentar, en primer lloc, la d’H.H.Vallois (1944), àmpliament difosa, la de W.C.Boyd (1950), basada en l’aparició dels caràcters en poblacions i no en individus, la de T.Dobzhansky (1962), que proposa la inclusió d’algunes races formades molt recentment i, finalment, la de Coon, defensor del polifiletisme, tesi, no obstant això, generalment rebutjada cap als anys quaranta. La comparació de seqüències de diversos genomes humans ha demostrat que a escala genètica no es pot parlar en cap cas de races humanes, ja que no hi ha un nombre de trets genètics distintius superior als que hi ha entre els individus d’un mateix grup humà.

Classificació de les races humanes (segons H.V. Vallois)

grup austràlid austràlida  
  vèddida*  
grup leucoderm nòrdica  
  baltooriental  
  àlpida lapona
  dinàrica  
  mediterrànida iberoinsular
    atlantomediterrànida
    indoafgana
    sahariana
  anatòlida  
  indoafgana  
  turànida  
  ainú*  
grup melanoderm etiòpida  
  melanoíndia  
  melanoafricana nilòtida
    sudànida
    guineana
    congòlida
    bantúida
  pígmida*  
  melanèsida paleomelanèsida
    papú
  khoisànida*  
grup xantoderm sibírida  
  tungúsida  
  sínida  
  paleomongòlida  
  indonèsica  
  polinèsida  
  esquímida  
  ameríndia nord-pacífica
    nord-atlàntida
    sud-pacífida
    sud-atlàntida
    pàmpida
    paleo-ameríndia
* races de classificació incerta

Col·laboració: 
JMC / MDLl / GVA

Llegir més...