Els grans poden ser de diversos colors (blanquinós, groc ceri, verd, rosat, violaci o gairebé negre), integrats per una pellofa relativament gruixuda, la polpa i unes quantes llavors. La rapa o barrusca (raïm desproveït de grans) representa entre el 3 i el 7% del pes total del raïm i conté taní, és astringent i el seu sabor és aspre; la pellofa representa del 8 a l’11% del pes total i conté taní, àcids i matèria colorant; la polpa representa entre el 79 i el 88% del pes i conté aigua (entre el 75 i el 85%), sucres (entre el 12 o el 18%), àcids lliures (gàl·lic, màlic, cítric, etc), taní, crémor, vitamina C, etc., en composició qualitativament i quantitativament variable d’una classe de raïm a una altra, i les llavors representen del 2 al 4% del pes del raïm i contenen olis, àcids volàtils, taní i una matèria resinosa astringent i de sabor desagradable. El sabor del raïm també és diferent d’una varietat a una altra i el seu poder nutritiu és considerable.
El raïm —del qual hom obté molt diverses varietats als Països Catalans, anomenades segons la varietat, l’ús al qual és destinat, l’aspecte del gra, etc., i encara segons la comarca— pot ésser classificat en raïm de taula (destinat a ésser consumit fresc), raïm pansa (destinat a ésser tractat per tal d’obtenir-ne panses, anomenat també raïm panser) i raïm viner (destinat a fer-ne vi, anomenat també raïm vinater, raïm de cup, raïm de vi i raïm de verema). Hom obté del raïm gelees i preparats a partir del most; del raïm verd (agràs) hom obté l'agràs.