i raïm | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

raïm

racimo, uva, (es), raceme, grape, (en)
substantiu masculím
Agronomia
racimo, uva, (es), raceme, grape, (en)
Raïm blanc
© Fototeca.cat
agricultura agr i viticultura, indústries vinícoles vitic
Fruita comestible de la vinya (Vitis vinifera) constituïda per una panícula de fruits en baia, els grans de raïm.

Els grans poden ser de diversos colors (blanquinós, groc ceri, verd, rosat, violaci o gairebé negre), integrats per una pellofa relativament gruixuda, la polpa i unes quantes llavors. La rapa o barrusca (raïm desproveït de grans) representa entre el 3 i el 7% del pes total del raïm i conté taní, és astringent i el seu sabor és aspre; la pellofa representa del 8 a l’11% del pes total i conté taní, àcids i matèria colorant; la polpa representa entre el 79 i el 88% del pes i conté aigua (entre el 75 i el 85%), sucres (entre el 12 o el 18%), àcids lliures (gàl·lic, màlic, cítric, etc), taní, crémor, vitamina C, etc., en composició qualitativament i quantitativament variable d’una classe de raïm a una altra, i les llavors representen del 2 al 4% del pes del raïm i contenen olis, àcids volàtils, taní i una matèria resinosa astringent i de sabor desagradable. El sabor del raïm també és diferent d’una varietat a una altra i el seu poder nutritiu és considerable.

El raïm —del qual hom obté molt diverses varietats als Països Catalans, anomenades segons la varietat, l’ús al qual és destinat, l’aspecte del gra, etc., i encara segons la comarca— pot ésser classificat en raïm de taula (destinat a ésser consumit fresc), raïm pansa (destinat a ésser tractat per tal d’obtenir-ne panses, anomenat també raïm panser) i raïm viner (destinat a fer-ne vi, anomenat també raïm vinater, raïm de cup, raïm de vi i raïm de verema). Hom obté del raïm gelees i preparats a partir del most; del raïm verd (agràs) hom obté l'agràs.

Col·laboració: 
EAB
Llegir més...