Afirma que una de les tasques més importants de l’art és de representar, des de tots els angles, l’activitat de les masses populars i considera la vida laboral, social i privada com un tot indivisible. Pressuposa també l’anàlisi històrica de conceptes eterns, com el bé i el mal, la bellesa i la lletjor, etc. Representa l’enfrontament dels termes avantguarda i popular, amb la sobrevaloració d’aquest. La cultura esdevé, doncs, un fet tancat amb un mínim de recerca plasticoartística. Hom pot parlar d’aquest art com d’un ens propagandístic del sistema polític. Creat en el camp literari per M.Gor'kij cap als anys vint, K.Stanislavskij l’aplicà al teatre, V.V. Majakovskij a la poesia, S.M.Eisenstein al cinema, D.V.Sostakovič i S.S.Prokof'ev a la música, Šadra i V.I.Mukhina a l’escultura. Després de la Revolució d’Octubre, inicià una nova etapa relacionada amb la construcció del socialisme. Fora de l’URSS, el realisme socialista comptà amb adeptes de la importància de B.Brecht, L.Aragon, P.Neruda i altres.
m
Art
Literatura