La llei orgànica 10/1995 del codi penal espanyol identifica com a culpables del delicte de rebel·lió tots aquells que s’aixequin violentament i públicament amb la finalitat de derogar, suspendre o modificar parcialment la Constitució; enderrocar el rei o desproveir-lo de part de les seves prerrogatives; impedir la celebració d’eleccions per a càrrecs públics; dissoldre o impedir el normal funcionament d’assemblees legislatives, o eliminar-ne competències o facultats; declarar la independència d’una part del territori de l’Estat; substituir el govern de l’Estat o d’una comunitat autònoma o impedir el lliure exercici de les seves funcions a qualsevol dels seus membres, i sostreure qualsevol cos armat a l’obediència del govern. Les penes pel delicte de rebel·lió preveuen fins a vint-i-cinc anys de presó per als promotors o inductors del delicte i, en cas d’enfrontament armat amb les forces de l’ordre les penes poden arribar fins als trenta anys de presó. D’altra banda, la llei orgànica 14/2015 del codi penal militar espanyol considera el delicte de rebel·lió només en el cas de conflicte armat internacional. Semblantment al codi penal espanyol alguns codis penals europeus especifiquen dins d’aquest delicte (o el seu equivalent) la finalitat de subvertir o enderrocar l’ordre constitucional. És el cas del codi penal alemany, en què rep el nom d’alta traïció. Altres codis penals, com ara el francès o el belga, n’ometen la finalitat i circumscriuen la rebel·lió a la resistència o l’atac violents envers l’autoritat pública, els seus representants o agents. En la legislació espanyola, la rebel·lió és diferencia de la sedició en què aquesta s’exerceix contra l’autoritat pública i en què no inclou la derogació de l’ordre constitucional ni requereix violència, sinó tan sols contravenir la llei.
f
Dret penal