i regne de Déu | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

regne de Déu

regne del cel
substantiu masculím
Cristianisme
regne del cel
Bíblia bíbl
Expressió dels evangelis que constitueix el primer nucli de la predicació de Jesús: la bona nova de la proximitat del regne anunciat pel segon Isaïes i pel salm 96, que havia de començar pel judici de les nacions i per l’alliberament del poble; les visions de Daniel n’anunciaven el moment amb imatges.

Jesús, acomodant-se al llenguatge del judaisme, que, per expressar una acció divina, solia evitar els verbs actius i preferia no pronunciar el nom de Déu, no ho anuncià dient que “aviat Déu regnaria”, sinó que “el regne del cel era a prop”. Era el gran esdeveniment salvador que Déu estava a punt de dur a terme. “Entrar” en el regne vol dir ésser comptat entre els qui es beneficiaran d’aquest esdeveniment un cop complertes les condicions exigides. “Posseir-lo en herència” vol dir fruir per sempre dels béns que portarà. Fora dels tres primers evangelis, aquest llenguatge arcaic és poc freqüent; sempre, però, l’esdeveniment del regne tendeix a situar-se a la fi del món present.

Col·laboració: 
GCa

Llegir més...