Donat a Jahvè a l’Antic Testament, suposa no solament un poder general sobre tot, com a creador, sinó que hi té un sentit teocràtic sobre Israel per raó de l'aliança, i sobretot escatològic ( messianisme). L’expressió dels salms “Jahvè és rei” sembla suposar una festa anual d’entronització de Jahvè. En el Nou Testament la dignitat reial passa al Messies, que a la fi dels temps la tornarà a Déu. Atribuït a Crist (que l’Apocalipsi anomena Rei dels reis), és objecte d’una celebració especial ( Crist Rei) que Pius XI instituí (1925) per al diumenge darrer d’octubre.
m
Religió
Cristianisme
Bíblia