reialista

f
m
Història

Nom amb el qual foren coneguts, a partir de les corts de Cadis, els defensors de l’Antic Règim i, per tant, contraris a la Constitució del 1812 i a la sobirania popular; sovint foren anomenats també absolutistes.

A Catalunya els reialistes foren nombrosos, especialment entre les classes privilegiades de l’Antic Règim i la pagesia pobra. Després de la insurrecció contra el règim constitucional ( Regència d’Urgell, 1822) i dels avalots i la guerra dels Malcontents (1825-27), forniren la base social del carlisme.