La pell, igualment que la respiració, és completament adaptada a la vida en terra ferma i per això és gairebé desproveïda de glàndules i forma un veritable exoesquelet d’escates còrnies, mortes i molt ceratinitzades, que en els escatosos i els rincocèfals es muda periòdicament i en d’altres, com els crocodilians i els quelonis, creix amb l’animal. En els crocodilians, l’exoesquelet és integrat per plaques còrnies externes, com en els quelonis, en els quals, però, les plaques còrnies són suportades per plaques òssies unides íntimament, en alguns indrets, a determinades parts de l’esquelet intern. Excepte en els ofidis i en alguns grups de saures, hi ha dos parells d’extremitats iguals pentadàctiles i el sistema normal de locomoció és la reptació. L’esquelet axial és completament ossificat i molt flexible, excepte en els quelonis, per tal de permetre la reptació. La columna vertebral té les cinc regions típiques, i les vèrtebres toràciques són unides a costelles que s’ajunten ventralment amb un estern formant una caixa toràcica que en els quelonis és unida per plaques ventrals. El crani té un sol còndil occipital, i l’os temporal pot ésser completament cobert (anàpsids), proveït d’un sol orifici dorsal (paràpsids) o d’un sol orifici ventral (sinàpsids) o de dos orificis, un de ventral i un de dorsal (diàpsids).
Representants més importants de la classe dels rèptils
L’aparell digestiu consta de boca, faringe, esòfag, estómac i intestins, sense distinció externa entre intestí prim i gros. A la boca hi ha una llengua de morfologia variable, que en alguns rèptils és capaç de projectar-se a l’exterior per capturar les preses. Les dents, que no són diferenciades, llevat dels ullals dels ofidis verinosos, són implantades en la superfície de l’os, excepte en els crocodilians, que ho fan en els alvèols i només serveixen per a retenir les preses. Els quelonis presenten un bec corni en comptes de dents. L’aparell respiratori és format per pulmons; alguns saures presenten sacs aeris. En estat embrionari encara presenten arcs branquials. Els moviments respiratoris són deguts al moviment de les costelles, excepte en els crocodilians, que tenen diafragma. En alguns quelonis aquàtics hi ha, a més, respiració cloacal, i en els crocodilians una vàlvula separa la laringe de l’esòfag. La circulació és doble i incompleta, puix el cor té dues aurícules i un ventricle, excepte en els crocodilians, que tenen un envà interventricular i, per tant, dos ventricles. L’aparell excretor és format per dos ronyons de tipus opistonefrític que desemboquen en una cloaca juntament amb el recte i els gonoductes. Són unisexuals, amb fecundació interna mitjançant òrgans copuladors específics i ovípars, excepte algunes espècies d’ofidis ovovivípars i alguns saures vivípars. L’embrió té cori, sac vitel·lí, amni i al·lantoide, i la closca és coriàcia. Els ous són incubats generalment al sòl. El desenvolupament és directe. El sistema nerviós té poc desenvolupats el cerebel i el cervell, del qual surten 12 parells de nervis cranials. El sentit més desenvolupat és l’olfacte, que, a més, presenta l’òrgan de Jacobson en el paladar; els ulls tenen dues parpelles i la membrana nictitant; tenen orella mitjana i interna, i els crocodilians presenten, a més, orella externa; alguns ofidis verinosos tenen també un òrgan termosensible. Són carnívors o bé herbívors, de metabolisme baix; els que habiten en zones temperades tenen èpoques de letargia. Els rèptils habiten en zones càlides i temperades, bé colonitzant medis terrestres (només els rincocèfals i els saures), terrestres o aquàtics segons les espècies (quelonis i ofidis) o aquàtics i terrestres alhora (crocodilians).
Evolució i diversificació dels rèptils
© Fototeca.cat
Els rèptils s’originaren en el Carbonífer a partir dels amfibis estegocèfals i atenyeren el màxim desenvolupament durant l’era secundària, en què colonitzaren els tres medis (aeri, aquàtic i terrestre) i assoliren en alguns casos ( dinosaures) una grandària considerable. Durant el Terciari desaparegueren el 85% de les famílies, amb tots els rèptils de mides enormes, possiblement per causes climàtiques o bé d’economia biològica. Actualment són dividits en cinc classes: anàpsids, sinàpsids, paràpsids, sinaptosaures i diàpsids, de les quals només la primera i la darrera inclouen representants actuals.